Back آي (أمستردام) Arabic بحيره آى ARZ Het IJ CEB IJ Danish IJ (Amsterdam) German IJ (Amsterdam) English IJ (Akvovojo) Esperanto IJ (Ámsterdam) Spanish ای (آمستردام) Persian IJ (Amsterdam) French

IJ (estany)

Plantilla:Infotaula indretIJ
Imatge
Foto aèria de l'IJ amb el Canal del Mar de Nord a l'esquerra i l'IJmeer (Llac de l'IJ) a la dreta
Tipuscanal
badia recuperada Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaAmsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIJmeer
Final
Entitat territorial administrativaAlmere (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMar del Nord
DesembocaduraIJmeer Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 22′ 47″ N, 4° 54′ 59″ E / 52.37976°N,4.91642°E / 52.37976; 4.91642
Connecta ambCanal de la mar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Afluents
Amstel, Spaarne, Westerkanaal, Oostertoegang, Slooter, Westertoegang, Zijkanaal I, Buiksloterkanaal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
TravessaPaïsos Baixos

L'IJ és mig riu, mig estany, eixit de la canalització i l'assecament d'un antic braç de mar del mateix nom als Països Baixos, que avui és d'aigua dolça. L'IJ interior separa el centre històric d'Amsterdam del barri Amsterdam-Nord. El nom és etimològicament entroncat amb molts altres rius i estanys com l'Aa, l'Ae, Isar i l'IJzer i només vol dir aigua. A l'edat mitjana es van construir molts dics a ambdós marges del braç de mar, que a poc a poc va perdre el seu caràcter de braç de mar per a esdevenir riu i estany.[1]

Al segle xix es va decidir d'assecar encara més per a crear pòlders, per construir un canal cap al Mar del Nord, el canal de la mar del Nord (1876) i un port nou a IJmuiden (un topònim que vol dir «embocadura de l'IJ»). En aquesta època també s'han construït diverses illes, per a fer molls, drassanes i pel ferrocarril i l'estació d'Amsterdam.[2] Això va tancar la ciutat del seu 'front de mar' (o front de riu) i va desplaçar el port. L'IJ té un rol important per al proveïment d'aigua potable a l'àrea metropolitana d'Amsterdam. Com que el riu rega una regió molt urbanitzada, sempre hi ha hagut molts ferris. Després de la construcció de ponts i túnels, el seu rol ha minvat, tret pels ciclistes i els vianants.[3]

  • Amsterdam l'any 1544, per Cornelis Anthonisz L'IJ (i el nord) es troben a baix
    Amsterdam l'any 1544, per Cornelis Anthonisz
    L'IJ (i el nord) es troben a baix
  • El ferri a l'IJ darrere l'estació central d'Amsterdam
    El ferri a l'IJ darrere l'estació central d'Amsterdam
  • Mapa de 1681 que mostra la situació de la badia d'Ij (Het Ij) abans de ser parcialment dessecada. Tingueu en compte que el nord és a la dreta.
    Mapa de 1681 que mostra la situació de la badia d'Ij (Het Ij) abans de ser parcialment dessecada. Tingueu en compte que el nord és a la dreta.
  1. ↑ «Noordzeekanaal en het IJ» (en neerlandès). Schone Rivieren. [Consulta: 15 setembre 2024].
  2. ↑ «Het IJ en de IJpolder» (en neerlandès). [Consulta: 15 setembre 2024].
  3. ↑ «Ponten over het IJ» (en neerlandès). Ajuntament d'Amsterdam. [Consulta: 15 setembre 2024].

Developed by StudentB